07.02.2019 - 26.05.2019
Rosana Antolí | Gerard Ortín | Julia Mariscal | Rodríguez-Méndez
![]()
I em van tirar,
només pel fet que arrossegue els peus
quan camine,
perquè em moc a poc a poc,
mire al voltant
fins i tot quan no és
indispensable.
La vida agra,
Luciano Bianciardi (1962)
Voldria parlar de les teories viatgeres, del necessari que és ara més que mai portar el llenguatge a escena i de com un espai de conversa pot ajudar a situar-nos en un imaginari més pausat, pensat i compartit.
Algú va dir que les enraonies són performatives, de manera que les paraules ens marquen fets i esdeveniments que acabem fixant a un lloc a través dels gestos.
Xicotets matisos realçats pels instants vivenciats que ens fan entendre la nostra relació amb el món, amb els altres i amb un mateix.
Un abordatge crític dels espais ens serviria per a assimilar que l'estat de les coses no és més que un conjunt de valors canviants, en els quals es necessiten xocs urbans1 per a interrompre les regles, forjar altres destreses i valorar la desobediència davant la contínua incertesa de les expectatives.
Comença a gestar-se així una nova substància emotiva en la qual la presència dels cossos és capaç d'activar els espais, on la força del gest ens porta a entendre que la multitud no és sinó un conjunt de singularitats, amb maneres de ser i sentir tan profundes que es fan universals.
Aquest segon moment expositiu es planteja com un cicle d'intervencions progressives en l'espai on cinc artistes construeixen un relat fragmentat carregat de futur i de presagis. D'aquesta manera els llocs s'envaeixen i els residus s'assenten per a obrir-nos a la relliscada de l'imprevist, aquell que flueix de tota acció comunicativa que es presta a la intercanviabilitat de papers entre emissor i receptor.
Un pensament fronterer2 que emergeix d'històries locals, dissenys globals i noves adaptacions per a transcendir les maneres d'analitzar els trossos amb els quals construïm el món, configurant un gest simbòlic que aprofundeix en el polític, màgic, social i coreogràfic que tanquen els nostres cossos.
1 Virno,
P. Gramática de la multitud. Para un análisis
de las formas de vida contemporáneas.
Fa referència a Walter Benjamin i els seus shocks urbanos.2 Mignolo, W. Historias locales/Diseños globales. Colonialidad, conocimientos subalternos y pensamiento fronterizo.